FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Operació d'acabament de teixits en la qual hom sotmet a una pressió determinada, durant un temps, la peça de roba enrotllada en un cilindre, de manera que la pressió actua sobre tota la peça alhora. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet per dos l'un a l'altre, donat i rebut alhora per cadascun de dos. Una confiança recíproca. Un amor recíproc. Deures recíprocs. Favors recíprocs. En gram., que expressa una acció recíproca. Verb recíproc. Pronom recíproc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'integra en un conjunt més ampli, però manté, alhora, les característiques pròpies. Acció secundària en un poema èpic o dramàtic, en una novel·la, etc. Part dialogada de la tragèdia grega entre dos cants corals complets. Fragment de caràcter [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unit amb un altre. Casa conjunta amb una altra. Unit per un interès comú. Persones conjuntes. En què actuen o intervenen alhora dues o més persones. Emprendre una acció conjunta. Que progressa per graus consecutius. Interval melòdic conjunt. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Referit a un nombre enter, que el conté un nombre exacte de vegades. El nombre 12 és un múltiple de 4. múltiple comú Nombre que és múltiple de dues o més quantitats alhora. El més petit múltiple comú de 8 i 12 és 24. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afegit a la fi. Afix que segueix un radical o un mot i que alhora pot estar seguit per altres afixos. Molts noms abstractes que designen qualitats es formen afegint el sufix -or als adjectius corresponents. Un sufix àton, tònic. sufix nominal Sufix nominalitzador. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tocar (les campanes) a cops ràpids i seguits en senyal de festa. L'escolà tritllejava les campanes. Acabat l'ofici, l'escolà començà a tritllejar. Les campanes, sonar amb tocs ràpids i seguits en senyal de festa. Totes les campanes es posaren a tritllejar alhora. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'encolar; l'efecte. Hem d'esperar que l'encolada de les cadires sigui ben seca. Conjunt de peces de fusta prèviament untades de l'adhesiu adient, posades a prémer alhora o en una mateixa tongada amb caragols d'estrènyer, congrenys, serjants o amb la premsa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sortir enfora interrompent la planor d'una superfície. Colpir l'ull, distingir-se de la resta, per la seva excel·lència, perquè ofereix un viu contrast. Entre tots els jugadors ressaltà en Lluís pel seu joc fort i intel·ligent alhora. Aquesta circumstància [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Construcció de sentit usada com a figura retòrica que consisteix a rompre la concordança entre un adjectiu o un verb i el nom a què es refereixen atenent a la idea que aquest nom expressa. Figura retòrica que consisteix a prendre un mot en sentit propi i figurat alhora. [...]
